Francisco Valero i Simó

va ser un empresari i advocat valencià, a més a més d'un dels personatges més importants de Picanya. Era fill de Francisco Valero i María Simó.

Va estudiar dret (i es convertí en un dels primers picanyers amb estudis) encara que son pare, que posseïa a Picanya una gran quantitat de terres, es va negar a què estudiara per por que es convertira en un ''senyoret''. També aconseguí el títol de Mestre de l'Ensenyament i el de Pèrit Mercantil, no obstant no va exercir d'advocacia durant molt de temps. Primerament va treballar com a ajudant del famós criminòleg valencià Joan Barral i els següents deu anys ho va fer al seu propi despatx al carrer Blanqueries de València.

L'any 1930 morí son pare i davant la insistència de sa mare, va tornar a Picanya per ocupar-se del treball als camps i al magatzem de taronja. Va ser un dels majors exportadors de taronja cap a Anglaterra, especialment cap a Liverpool, i cap a Alemanya.

Així mateix l'any 1932 va viatjar a Itàlia i posteriorment als Estats Units on va obtenir empelts de les taronges Sanguineli, Thompsom i nàvel que feren canviar la producció de molts horts de Picanya i els seus voltants.

A partir de l'any 1934 va convertir una gran quantitat de terres de secà en terres de rec. Per fer-ho portà els més diversos enginyers que feren passar les canonades per davall del llit del barranc de Xiva al seu pas per Picanya i passant pel camí de la Pedrera, arribar a regar terres dels termes de Torrent i Alcàsser, tal com consta a l'acta (en castellà) de 30 de novembre de 1935, de l'Ajuntament de Picanya:

Va passar la guerra civil espanyola a Anglaterra i quan tornà, a banda de refer el negoci de l'exportació, va ampliar els seus magatzems, construint-ne un a Alginet, i es dedicà a l'exportació de tomates conreades a Nerja (Andalusia).

Encara que la major part de la seua vida la dedicà a l'advocacia i a l'exportació de taronges també va ser jutge de pau abans de la Segona República. Proporcionat per Wikipedia